Blog d'en Pau

FINALMENT HE POGUT PENJAR EL VIDEO.....AQUI EL TENIU!

2008-02-01T06:28:00.000-08:00

PRÒXIMAMANET...

2008-01-25T04:13:00.000-08:00

Pròximament penjaré el vídeo de l’assignatura de Llengua II, el retard es deu a incompatibilitat entre programes i la connexió a Internet. Però no patiu.... Tot arriba!!!

Fins ara

Una espanya multilingüísitca...

2008-01-21T04:00:00.000-08:00

Bon any 2008 i bons exàmens!!!

2008-01-07T11:23:00.000-08:00

Ja m'oblidava de donar-vos el bon any!! O no tant bo, això dependrà de quants exàmens tingueu per fer... En tot cas, us desitjo molta sort i ànims per acabar amb èxit el primer semestre del 2008!

Quina seria la parula de l'any a Catalunya?

2008-01-04T04:40:00.000-08:00

'Fals', la paraula de l'any 2007 (article de Jordi Juste, El periodico 4-1-08)

Cada any, a mitjans de desembre, l'abat del temple budista de Kyomizu, a Kyoto, escriu en públic, en tinta negra i amb un gruixut pinzell sobre un llenç blanc, el caràcter xinès elegit com a representatiu de l'any que s'acaba. L'esdeveniment es converteix, invariablement, en tema d'informatius televisius i portada de diaris. Aquesta vegada, el caràcter escollit es llegeix nise, que significa fals. En l'elecció hi han participat unes 100.000 persones. Gairebé un 20% va optar per nise, mentre que el segon classificat va ser shoku (menjar), amb un 2%.
I és que l'any passat al Japó es van produir nombrosos escàndols relacionats amb enganys en la indústria de l'alimentació, com fer passar per carn d'una denominació d'origen de prestigi una altra de qualitat inferior o canviar la data de productes caducats per tornar-los a posar al mercat. Va ser d'especial transcendència, pel seu simbolisme, el cas dels dolços Akafuku, el souvenir més famós d'Ise. Allà es troba el santuari que acull la deessa Amaterasu, cúspide del panteó del sintoisme, la religió ancestral del Japó. L'empresa Akafuku, que el 2007 va complir 300 anys produint dolços per a pelegrins i turistes, va ser denunciada per col.locar etiquetes noves a productes que havien quedat sense vendre. L'escàndol va provocar la suspensió de les activitats d'Akafuku i un augment espectacular de vendes del seu competidor, Ofukumochi-Honke, fins que es va descobrir que aquesta empresa compartia la pràctica fraudulenta de la rival.
Però el nise del 2007 també podria referir-se al món de la política. El Japó ha viscut la vergonyosa sortida d'escena del primer ministre, Shinzo Abe, que després de ser incapaç de solucionar l'escàndol per la pèrdua d'arxius de les pensions va ser castigat pels electors als comicis al Senat del juliol. Abe es va negar a dimitir, però només va resistir al càrrec fins al setembre. Llavors va justificar la seva sortida per la negativa del cap de l'oposició a pactar la pròrroga de la missió de suport de la Marina japonesa a la intervenció militar a l'Afganistan. No obstant, poques hores després, va ser ingressat en un hospital per dolors intestinals agreujats per l'estrès i no va reaparèixer fins unes setmanes més tard, quan ja havia estat rellevat per Yasuo Fukuda.
L'elecció del caràcter xinès de l'any serveix a més a més per recordar la importància de la cal.ligrafia en la cultura japonesa. El japonès s'escriu amb una combinació de caràcters xinesos i dels sil.labaris hiragana i katakana. Els caràcters xinesos es coneixen com a kanji o lletres dels Han, en al.lusió a la dinastia que va imperar a la Xina durant uns 400 anys. Representen conceptes i es fan servir per formar les arrels de les paraules, mentre que les terminacions s'escriuen en hiragana, i el katakana s'utilitza per transcriure paraules que no són d'origen japonès ni xinès.
Existeixen entre 50.000 i 80.000 kanji, però els que s'usen habitualment al Japó no passen dels 3.000. Els nens dediquen a aprendre a llegir-los i escriure'ls una enorme quantitat d'hores, que a més els serveixen per convertir-se en persones ordenades i amants dels detalls.

Benazir Bhutto assasinada!

2007-12-28T09:52:00.000-08:00

Vull destacar el succés que va tenir lloc ahir a Pakistan. Crec que és important que estiguem assabentats del que passa a orient. Aquest "mon" que sembla tant diferent i està més a prop d'altres que semblen més propers. Amb aquest final d'any ja ens podem preperar per començar el 2008!

Article publicat a la web del www.3cat24.cat el 28-12-07

"Dol, tensió i dubtes al Pakistan. Aquest és l'escenari que ha quedat després de l'assassinat de la líder opositora Benazir Bhutto. Una desesperació que s'ha pogut copsar en els funerals de l'exprimera ministra. Centenars de milers de persones s'han presentat davant el mausoleu al seu poble natal, on ha estat inhumat el cadàver, per acomiadar-se de la política assassinada. El Pakistan viu ara els tres dies de dol oficial. I de ràbia, sobretot després de saber que si Bhutto no hagués tret el cap del "jeep" per saludar, probablement continuaria viva. Ho diu el govern provisional, que també ha decidit mantenir la data de les eleccions, previstes pel 8 de gener. Mentrestant continua la recerca dels culpables. El Ministeri de l'Interior pakistanès diu que Al-Qaeda està amb tota probabilitat darrere de l'assassinat."

L'humor del Ferreres, 26 i 28 de desembre

2007-12-28T08:41:00.001-08:00

"Parla com nosaltres i tindràs sostre"

2007-12-28T08:39:00.000-08:00

El Passat dia 21 de desembre, Joan Barril en el seu article d’opinió del Periodico de Catalunya “Els dies vençuts” Ens explicava un cas que hem va semblar molt interessant per exposar en el blog.

L’article parlava sobre un poble Belga, no recordo exactament el nom, resulta que en aquell indret de la regió de Flandes l’ajuntament ha aprovat una ordenança segons la qual no pots accedir a la compra o lloguer d’un habitatge si no parles flamenc.

Aquesta ordenança priva a tots aquells no parlants de flamenc de poder gaudir d’un habitatge!!! No és sorprenent que això passi al bressol de la Unió europea, símbol de democràcia i llibertat, de regions sense fronteres i lliure circulació de mercaderies i persones??!!

Amb tot això, Barril, feia una interessant reflexió. Apuntava que, tot i no constar en cap ordenança, el color de la pell i la llengua parlada també són factors condicionants a la hora d’adquirir un habitatge a casa nostre. Els immigrants que no són de pell blanca tenen moltes més dificultats per trobar un llogater que els hi vulgui llogar. Concretament conec un cas. Un amic meu, nascut a Colòmbia i resident a Barcelona des de fa 3 anys, vol anar a viure amb la seva novia, una noia nascuda a Barcelona. Ell és enginyer de pons i camins, amb feina, un de molts mileuristes. Ella és professora, també mileurista. Doncs, increïblement, porten més d’un any intentant trobar un llogater que quan observa el clor de la pell d’ell no amagui les claus dins la butxaca.

Crec que algun dels pilars de la conducta humana no acaba de funcionar com aparentment ho hauria de fer.

L'estil de VILAWEB.

2007-12-19T02:37:00.000-08:00

El llibre d’estil de Vilaweb.

Aquest llibre d’estil ha estat redactat en motiu del seu 10è aniversari. Consta de 105 pàgines dividit en 10 capítols. Pretén ser el patró a seguir, el full de ruta, per tots els periodistes que informen utilitzant els seus mitjans de comunicació: “oferir uns criteris estilístics: redaccionals, terminològics, tipogràfics..., que dibuixin el perfil de la llengua periodística que es gesta a VilaWeb”.

Però al mateix temps ens recorda la llibertat que gaudeixen els seus periodistes i la participació que han tingut; “Un llibre d’estil pensat perquè els redactors de VilaWeb s’hi trobessin a pler, i que fos obra dels redactors que hi participen”.

Aquestes citacions formen part del primer capítol (la introducció), després d’aquesta descripció detallada de l’objectiu i les motivacions que han permès redactar el llibre d’estil. Passa al següent capítol; Tipografia.

És en aquest capítol on marca les pautes per la redacció, el tipus de lletra utilitzada en cada cas, com destacar part del text... Entre altres normes hi llegim que no és permès utilitzar les cursives i versaletes, i la font utilitzada serà la verdana rodona.

El tercer capítol (Ortografia) senyala que les normes ortogràfiques utilitzades seran les pautades pel institut de llengua catalana, i a més a més, fa aclariments sobre signes ortogràfics genèrics, signes ortogràfics de puntuació...

Inicials, abreviatures, sigles i símbols és el quart capítol. En aquest capítol podem saber que Vilaweb no admet caràcters indexats o subindexats; “Una expressió com H2O s’ha d’escriure, per força, ‘H2O’”.

Al cinquè capítol són les pautes referides als noms i els sisè als noms propis. A títol personal, m’ha cridat l’atenció aquest últim. Diu que els noms propis s’hauran de catalanitzar sempre que tinguin una “forma catalana tradicional o assimilada” (quan es tracti d’un lloc) i sempre que la persona ho permeti (quan es tracti d’un home/dona).

Gentilicis i Apunts de llengua són els següents capítols. En aquest últim i tracte temes com el lèxic, morfologia, sintaxi.

El 9è capítol és “Apunts de redacció”. En aquest apartat recalquen que “un text és contingut i forma” , remarca la importància de la forma i com aquesta pot alterar el contingut. “Un missatge mal exposat indica assimilació deficient o transmissió inadequada. La conseqüència és que es perd informació: no tan sols perquè pot induir a confusió, sinó perquè no és immediatament intel·ligible i necessita, més que no pas lectura, ‘interpretació’. Aquest apartat dona les claus a seguir perquè la informació sigui clara i precisa. Tot i que el llibre marca unes normes clares, en aquest apartat insisteix en la obligació que té el periodista perquè una notícia sigui àgil, lluny de qualsevol patró, i que el lector copsi la convicció del redactor.

També explica com haurà de ser el registre utilitzat pel redactor perquè la notícia arribi al lector de la forma que Vilaweb pretén: “registre neutre més aviat demana una llengua mitjana connotada: ni ampul·losa ni lacònica, sinó sòbria; ni refinada ni

vulgar, sinó culta; ni efusiva ni seca, sinó continguda”.

Un altre fet que vull destacar és el toc d’originalitat i efectivitat que Vilaweb vol transmetre. “A diferència dels diaris escrits tradicionals, a VilaWeb les notícies tenen un tractament sintètic i no es desglossen,Podríem dir que, a VilaWeb, la notícia solament té cos”

L’últim capítol del llibre d’estil (10è) és un índex lèxic i toponomàstic.

Per acabar m’agradaria fer referència la sentiment catalanista d’aquest mitjà de comunicació. El seu llibre d’estil reflecteix molt bé aquesta visió catalanista i en alguns moments llegim autèntics discursos independentistes com és el cas del següent “retall” i que conclou aquest anàlisis del llibre d’estil.

“Si VilaWeb té i sosté una concepció global de la comunitat pancatalana, és perquè no la veu com un satèl·lit ni com una parcel·la de cap altra comunitat, que en seria el referent, sinó com un marc de percepció de la totalitat. I no solament de percepció, sinó també, i en conseqüència, de relació i d’interacció. És, doncs, ben congruent que aquesta concepció s’expressi amb referències i termes no mediatitzats o imposats per una concepció forana.”

Amnistia Internacional

2007-12-17T08:22:00.000-08:00

Spot premiat al festival de cinema de Berlin.

Notícia III

2007-10-08T08:46:00.000-07:00

El Pais edició digital
REPORTAJE
Lledó pone los dardos en las palabras
El filósofo recibe hoy el Premio Lázaro Carreter
JUAN CRUZ - Madrid - 08/10/2007

Emilio Lledó, filósofo, recibe hoy el premio Lázaro Carreter, que rinde homenaje al lingüista que hizo tan popular su serie El dardo en la palabra, cuya última etapa escribió en EL PAÍS. A punto de cumplir 80 años, Lledó ultima su tratado sobre la amistad, pero ayer nos regaló un poco de un tiempo, que considera acosado y precioso, para poner sus propios dardos en las palabras que considera esenciales en el diccionario de la actualidad.

"Pueblo, nacionalismo, nación. Patria. Palabras respetables sobre las que pueden construirse mitologías excluyentes, egoístas"
"El periodismo es la expresión escrita del latido de lo real. Pero hay que saber cuál es la realidad que expresamos"
- Dardos. "Sirven para reflexionar sobre las palabras, para descubrir lo que ocultan o encierran como tesoros; hay demasiados medios haciéndonos creer que las palabras significan unas cosas cuando dicen otras. El dardo -como lo quería Lá-zaro- es esa mirada hacia el espejo de la lengua en la que nos descubrimos, porque el lenguaje nos mira".
- Fanatismo. "Es la capacidad de 'no fluir' mentalmente... Algún 'nacionalista de izquierdas' (una pura contradicción en sus términos) decía hace un par de días que la política del PSOE era 'salvaje'... La verdadera izquierda tiene que ver con los principios que unen a la humanidad, como la libertad, la justicia, la honradez, la piedad, la concordia, la lucha por la igualdad, la eliminación de las mitologías y el fanatismo... ¿Cómo se puede utilizar ese adjetivo, salvaje, por parte de quienes no condenan de una vez por todas los asesinatos, los secuestros (esa refinada forma de tortura), las extorsiones, que corrompen cualquier posibilidad de verdadera libertad? ¿Cómo se puede utilizar esa palabra? Todos de alguna manera somos víctimas del terrorismo. Por poner un ejemplo, yo perdí a un amigo, Francisco Tomás y Valiente. ¿No era un mentecato salvaje el individuo que lo asesinó? ¿No era un salvaje el cabecilla -y nunca mejor dicho- que lo condenó? ¿Desde qué extrañas mitologías, frases hechas, cegueras, fanatismos inquisitoriales 'vengan de donde vinieren' se puede aprobar la muerte del otro, la de aquel que han 'convertido' en enemigo?".
- Lectura. "Es la posibilidad de dialogar con el pasado, y por lo tanto de enriquecernos en ese monólogo a veces vacío que llevamos con nosotros mismos... Es de los grandes regalos de la humanidad: dialogar con otros seres que ya no son de nuestro tiempo. Ese diálogo lo tenemos gracias al surco de la escritura".
- Alumno. "Su etimología es 'alimentar'. El profesor tiene que dar alimento, pero para que el alumno crezca en sí, y por eso, aunque la etimología es ésa, a mí me gusta añadir otra: la luz, la claridad, el antidogmatismo".
- Libertad, mentira, verdad. "No tiene sentido la libertad de expresión si no buscamos la verdad de lo que expresamos. La verdad es una búsqueda, una posibilidad, y por tanto se presenta como alternativa, como elección. De ahí viene lo que dijo Antonio Machado, tu verdad no, la verdad, y ven conmigo a buscarla, la tuya guárdala... La tuya: sobre todo si no es verdad, si es un conglomerado de intereses, de ignorancias, de fanatismos, si responde al lenguaje de la vaciedad y el fanatismo que se escuda en las frases hechas para justificar la agresividad que mantienen los profesionales del engaño".
- Corrupción. "Degeneración de la mente. La especulación sobre lo público. No sólo habría que declarar patrimonio de la humanidad a la Alhambra: habría que hacerlo con toda la costa española, asesinada por una especulación ignorante, avariciosa, insolidaria, egoísta. Y lo peor es la corrupción de la mente, ésa es la que lo corrompe todo".
- Miseria. "La que viven seres humanos relegados a la exclusiva búsqueda del sustento, dominados por una ansiedad de supervivencia que les impide todo desarrollo, toda educación, toda creatividad. ¿Cómo vas a crear si tienes hambre?".
- Ciudadanía. "La construcción de un ser humano libre, fuera de manipulaciones irracionales, alimentado por los principios que constituyen la esencia de la vida, la capacidad de entender, de amar, de sentir; esa capacidad implica la educación de la sensibilidad para el arte, para la historia, para la ciencia... Walter Benjamin decía que esa tendencia a obligar a los jóvenes a ganarse la vida mientras se están educando termina por hacer que los chicos pierdan la vida".
- Identidad. "Lo que uno es consigo mismo. Para eso tenemos que saber qué nos constituye, quiénes somos; tenemos que ser libres para podernos mirar a nosotros mismos. Una identidad llena de vaciedades colectivas es una falsificación de la identidad. La verdadera identidad de los seres humanos es la que se basa en los principios de justicia, solidaridad, filantropía; es la identidad que permite sentirte parte del universo. Ésa es la verdadera identidad de la democracia".
- Pueblo, nacionalismo, nación. "Patria. Palabras respetables sobre las que pueden construirse mitologías excluyentes, egoístas, plagadas de miedo y con las que paradójicamente se engaña y atonta a la propia gente. Bajo palabras así se ocultan intereses de los que manipulan la ignorancia de los demás. Sobre esas supuestas banderas siempre se oculta un cadáver, el de los intereses de quienes manipulan".
- Periodismo. "Expresión escrita del latido de lo real. Pero hay que saber cuál es la realidad que expresamos y de qué dependemos cuando escribimos. Hay un periodismo independiente, al menos eso se dice, pero el gran periodismo tiene que depender de lo que constituye la verdadera información, que es la ilustración, la búsqueda de lo que por encima de nuestros intereses es verdadero y responde a ciertos ideales de progreso, de justicia, de solidaridad; ésos son los principios sobre los que tiene sentido la vida".
- Enemistad. "Violencia que en la sociedad moderna se ejerce solapadamente, demonizando, calumniando, deteriorando y falsificando la imagen de los otros. Una forma de aniquilación y eliminación de quienes pudieran competir. Quizá tenga su origen en ese carácter 'indigente' de los seres humanos. Precisamente la política surgió para organizar esas tensiones sobre el egoísmo, el concepto del lobo para el hombre y la necesidad de solidaridad con el prójimo".
- Memoria y olvido. "Estoy leyendo el libro de Adelina Sarrión sobre médicos e inquisición en el siglo XVII... Impresionante. ¿Cómo se pudo pensar que el miedo era el instrumento para acallar las conciencias? El miedo, la tortura, ese cirujano que dice 'ya no le peguen más, que se nos muere...'. ¿Cómo se puede pensar que el terror es el final de la libertad? El terror, la tortura, la traición, la deshumanización de las víctimas y por tanto la invalidez de sus confesiones. No pueden decir ya ni verdad ni mentira; lo que se quiere oír, entonces, es la claudicación, ver la degeneración que provoca el terror...".

Notícia II

2007-10-08T08:40:00.000-07:00

El documental de TV Madrid "Ciudadanos de Segunda", va provocar reaccions i debats de tot tipus sobre el bilingüisme a Catalunya.

http://es.youtube.com/watch?v=UB9DehZYEAw

Notícia linguística

2007-10-08T07:47:00.000-07:00

http://www.bastaya.org/uploads/noticias/index.php?id=18895