El Passat dia 21 de desembre, Joan Barril en el seu article d’opinió del Periodico de Catalunya “Els dies vençuts” Ens explicava un cas que hem va semblar molt interessant per exposar en el blog.
L’article parlava sobre un poble Belga, no recordo exactament el nom, resulta que en aquell indret de la regió de Flandes l’ajuntament ha aprovat una ordenança segons la qual no pots accedir a la compra o lloguer d’un habitatge si no parles flamenc.
Aquesta ordenança priva a tots aquells no parlants de flamenc de poder gaudir d’un habitatge!!! No és sorprenent que això passi al bressol de
Amb tot això, Barril, feia una interessant reflexió. Apuntava que, tot i no constar en cap ordenança, el color de la pell i la llengua parlada també són factors condicionants a la hora d’adquirir un habitatge a casa nostre. Els immigrants que no són de pell blanca tenen moltes més dificultats per trobar un llogater que els hi vulgui llogar. Concretament conec un cas. Un amic meu, nascut a Colòmbia i resident a Barcelona des de fa 3 anys, vol anar a viure amb la seva novia, una noia nascuda a Barcelona. Ell és enginyer de pons i camins, amb feina, un de molts mileuristes. Ella és professora, també mileurista. Doncs, increïblement, porten més d’un any intentant trobar un llogater que quan observa el clor de la pell d’ell no amagui les claus dins la butxaca.
Crec que algun dels pilars de la conducta humana no acaba de funcionar com aparentment ho hauria de fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario