L'estil de VILAWEB.

El llibre d’estil de Vilaweb.

Aquest llibre d’estil ha estat redactat en motiu del seu 10è aniversari. Consta de 105 pàgines dividit en 10 capítols. Pretén ser el patró a seguir, el full de ruta, per tots els periodistes que informen utilitzant els seus mitjans de comunicació: “oferir uns criteris estilístics: redaccionals, terminològics, tipogràfics..., que dibuixin el perfil de la llengua periodística que es gesta a VilaWeb”.

Però al mateix temps ens recorda la llibertat que gaudeixen els seus periodistes i la participació que han tingut; “Un llibre d’estil pensat perquè els redactors de VilaWeb s’hi trobessin a pler, i que fos obra dels redactors que hi participen”.

Aquestes citacions formen part del primer capítol (la introducció), després d’aquesta descripció detallada de l’objectiu i les motivacions que han permès redactar el llibre d’estil. Passa al següent capítol; Tipografia.

És en aquest capítol on marca les pautes per la redacció, el tipus de lletra utilitzada en cada cas, com destacar part del text... Entre altres normes hi llegim que no és permès utilitzar les cursives i versaletes, i la font utilitzada serà la verdana rodona.

El tercer capítol (Ortografia) senyala que les normes ortogràfiques utilitzades seran les pautades pel institut de llengua catalana, i a més a més, fa aclariments sobre signes ortogràfics genèrics, signes ortogràfics de puntuació...

Inicials, abreviatures, sigles i símbols és el quart capítol. En aquest capítol podem saber que Vilaweb no admet caràcters indexats o subindexats; “Una expressió com H2O s’ha d’escriure, per força, ‘H2O’”.

Al cinquè capítol són les pautes referides als noms i els sisè als noms propis. A títol personal, m’ha cridat l’atenció aquest últim. Diu que els noms propis s’hauran de catalanitzar sempre que tinguin una “forma catalana tradicional o assimilada” (quan es tracti d’un lloc) i sempre que la persona ho permeti (quan es tracti d’un home/dona).

Gentilicis i Apunts de llengua són els següents capítols. En aquest últim i tracte temes com el lèxic, morfologia, sintaxi.

El 9è capítol és “Apunts de redacció”. En aquest apartat recalquen que “un text és contingut i forma” , remarca la importància de la forma i com aquesta pot alterar el contingut. “Un missatge mal exposat indica assimilació deficient o transmissió inadequada. La conseqüència és que es perd informació: no tan sols perquè pot induir a confusió, sinó perquè no és immediatament intel·ligible i necessita, més que no pas lectura, ‘interpretació’. Aquest apartat dona les claus a seguir perquè la informació sigui clara i precisa. Tot i que el llibre marca unes normes clares, en aquest apartat insisteix en la obligació que té el periodista perquè una notícia sigui àgil, lluny de qualsevol patró, i que el lector copsi la convicció del redactor.

També explica com haurà de ser el registre utilitzat pel redactor perquè la notícia arribi al lector de la forma que Vilaweb pretén: “registre neutre més aviat demana una llengua mitjana connotada: ni ampul·losa ni lacònica, sinó sòbria; ni refinada ni

vulgar, sinó culta; ni efusiva ni seca, sinó continguda”.

Un altre fet que vull destacar és el toc d’originalitat i efectivitat que Vilaweb vol transmetre. “A diferència dels diaris escrits tradicionals, a VilaWeb les notícies tenen un tractament sintètic i no es desglossen,Podríem dir que, a VilaWeb, la notícia solament té cos”

L’últim capítol del llibre d’estil (10è) és un índex lèxic i toponomàstic.

Per acabar m’agradaria fer referència la sentiment catalanista d’aquest mitjà de comunicació. El seu llibre d’estil reflecteix molt bé aquesta visió catalanista i en alguns moments llegim autèntics discursos independentistes com és el cas del següent “retall” i que conclou aquest anàlisis del llibre d’estil.

“Si VilaWeb té i sosté una concepció global de la comunitat pancatalana, és perquè no la veu com un satèl·lit ni com una parcel·la de cap altra comunitat, que en seria el referent, sinó com un marc de percepció de la totalitat. I no solament de percepció, sinó també, i en conseqüència, de relació i d’interacció. És, doncs, ben congruent que aquesta concepció s’expressi amb referències i termes no mediatitzats o imposats per una concepció forana.”